La consellera d’Ensenyament de la Generalitat acaba d’anunciar que el 23’7 % dels alumnes que acaben l’ESO a Catalunya no assoleixen les competències mínimes previstes en anglès i que aquest percentatge puja fins al 46’3 % a les escoles d’entorn socioeconòmic baix. Es tracta d’un fracàs escolar consolidat, de severes conseqüències pel que fa a l'enorme retard de Catalunya en la qüestió del trilingüisme més bàsic i elemental, vull dir el domini del'anglès. Totes les estadístiques són
clares, malgrat l'àmplia consciència sobre la necessitat d'aquest idioma en el món d'avui i de demà. Dels països de la Unió Europea, Espanya és el quart per la cua en coneixement de l'anglès, per davant només de la República Txeca, Hongria i Bulgària. La cosmopolita i oberta Catalunya no millora l'estadística espanyola. El 70 % dels barcelonins declaren pietosament no dominar l'anglès, tot i que la realitat potser sigui encara pitjor.
clares, malgrat l'àmplia consciència sobre la necessitat d'aquest idioma en el món d'avui i de demà. Dels països de la Unió Europea, Espanya és el quart per la cua en coneixement de l'anglès, per davant només de la República Txeca, Hongria i Bulgària. La cosmopolita i oberta Catalunya no millora l'estadística espanyola. El 70 % dels barcelonins declaren pietosament no dominar l'anglès, tot i que la realitat potser sigui encara pitjor.
El fracàs escolar en aquesta assignatura, que molts estudien des del parvulari sense aconseguir parlar-la còmodament quan acaben el batxillerat o fins i tot la universitat, és un dels més estrepitosos del continent. Els esforços extraescolars d'algunes famílies per pagar cursos o estades a l'estranger dels fills només revela una fallida del sistema d'ensenyament reglat.
Catalunya hauria de tenir una eficient conselleria d'Educació i Trilingüisme. No només fomentar l'ús social del català --que prou falta fa-- i el coneixement integral del castellà, sinó el domini de l'anglès en proporcions una mica més europees, la qual cosa fa la mateixa falta.
Reforçar el bilingüisme natural ha de servir també per facilitar l'aprenentatge del tercer idioma indispensable en un grau molt més eficaç. Sense l'anglès o amb l'anglès del taxista, el país no anirà enlloc. Si arribem a guanyar més o menys la batalla del bilingüisme català-castellà i continuem perdent la de l'anglès en un grau tan exagerat, el provincianisme quedarà servit per una altra via encara més poderosa que el centralisme espanyol.
Com deia el castís rètol fotografiat per Xavier Miserachs l’any 1957 al bar Patxei de Tamariu, “English spoken tan poken que no ens aclarirem”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada