El 1978 treballava de corresponsal del diari perpinyanès L’Independant. Vaig suggerir al col.lega René Grandó la possibilitat de preparar en comú un reportatge de restrospectiva històrica sobre el 40 aniversari de l’èxode republicà espanyol, el qual havia marcat de ple aquesta comarca fronterera. Em va sorprendre que incorporés a l’equip de treball el cronista cultural del diari,
Jaume o Jacques Queralt. La feina que vam dur a terme tots tres, després també publicada com a llibre, em va permetre descobrir que Queralt era un altre fill d’aquell èxode. Els seus pares van creuar la frontera l’infaust hivern del 1939 i van ser enviats com a treballadors agrícoles al poblet interior de Barran (departament del Gers), on ell va néixer el 1941. En Jaume em va portar en una ocasió a Barran. Em va dir que era el lloc on havia après a llegir, a escriure i a jugar com els altres nens francesos. Més endavant vam visitar plegats el Museu Memorial de l'Exili a la Jonquera i ens vam fer aquesta foto.
Jaume o Jacques Queralt. La feina que vam dur a terme tots tres, després també publicada com a llibre, em va permetre descobrir que Queralt era un altre fill d’aquell èxode. Els seus pares van creuar la frontera l’infaust hivern del 1939 i van ser enviats com a treballadors agrícoles al poblet interior de Barran (departament del Gers), on ell va néixer el 1941. En Jaume em va portar en una ocasió a Barran. Em va dir que era el lloc on havia après a llegir, a escriure i a jugar com els altres nens francesos. Més endavant vam visitar plegats el Museu Memorial de l'Exili a la Jonquera i ens vam fer aquesta foto.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada