L'erotisme és un gènere fantasiós per naturalesa, marcat per les preferències personals, sense cap necessitat d'objectivitat ni de consens. Ara bé, un dels símbols eròtics que aplega més unanimitat deu ser el campanar de Cotlliure. La seva aparença fàl.lica salta a la vista i resulta difícilment discutible. No deriva de cap interpretació, és senzillament així. Constitueix un dels pocs campanars del món plantat literalment en el mar, arran de platja, pel seu origen de torre de vigilància marinera. Més tard va ser unit a l'església i cofat amb la cúpula rosada que li donaria l'aspecte tan evident avui.
He nedat al voltant de la seva base, he passat hores contemplant-lo, he sentit el desig de retornar sota el radi d’acció que presideix i he procurat satisfer-lo. N'he vist i n'llegit interpretacions, generalment per sota de l'encert de l'original.
Els artistes s'hi han abocat, se n'han muntat exposicions monogràfiques. L'escenari de Cotlliure té
reputació universal des que Matisse hi va fer néixer el fauvisme l'any 1904. En una ocasió, la polèmica va oposar el jove pintor Michel Goday a l'ajuntament de la localitat, per l'erotisme que consideraven massa explícit dels quadres sobre el campanar que l'artista posava en venda l'estiu sota mateix de l'original.
El llibre de Marc-Andreu Figueres Teoria eròtica del campanar de Cotlliure és un fragment de la seva tesi doctoral en història de l'art. Les nombroses interpretacions del campanar de Cotlliure ho han tingut sempre difícil davant la simplicitat tan agraciada del fet real.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada