Comprenc la duresa de veure’s captiu de l’èxit i les ganes imperioses d’afluixar. Comprenc l’esforç que representa allò que tots et demanem que anunciïs aviat. Però resulta que en un moment de tantíssimes retallades i abusos, tu ets un dels pocs fets col.lectius esplendorosos, alliçonadors, estimulants. D’acord que el futbol no ha de ser una religió ni un patriotisme, només és un joc. Un joc amb el qual tu ens has
fet gaudir amb intel.ligència, educació, estil i encert. Pep: vinga, som-hi… Set milions de gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada