La fortuna d'esmorzar al mercat

Avui he anat a esmorzar al mercat. L'efervescència matinera d'aquests recintes m'estimula a començar el dia amb un punt d'alegria visual i digestiva. He menjat un tall de truita d'esbergínia i pebrot que hi cantaven els àngels, acompanyat per un pa amb tomàquet damunt del qual refulgien les gotes d'or de l'oli verge. Després de comprar el meu dinar, he tornar cap a casa amb un pas més lleuger. No sabem el que tenim amb la xarxa de mercats de productes frescos. Els hem vist tota la vida al
seu lloc i potser no ens adonem del valor que representa el relleu generacional conegut per aquestes instal.lacions centenàries. A més de la concentració d'oferta quotidiana de producte fresc, els mercats ofereixen un altre servei igual de valuós o potser més: la sociabilitat, la trobada, la vida de barri. A les nostres ciutats tan atrafegades, això representa un mèrit. També per aquest motiu m'agrada anar a esmorzar al mercat, parar l'orella, obrir el ulls, fer petar la xerrada i, de passada, aprofitar per comprar.