L’escultor rossellonès Aristides Maillol va modelar i imposar una nova estatuària monumental al precís instant en que l'art modern començava a "deconstruir-la". Acabaria per ser reconegut arreu del món com el gran renovador de l'escultura del segle XX, gràcies al seus nus femenins agraciats amb el do de la monumentalitat. La vida acaba sempre per imitar l’art i avui identifiquem amb Maillol una determinada silueta de dona. Hi ha influït el fet que les seves obres s’hagin vist consagrades a un museu del més alt prestigi: vint de les peces monumentals maillolianes –quasi tota la seva producció— es troben instal.lades de manera permanent a l’aire lliure als cèntrics jardins parisencs de les Tulleries, un dels punts més visitats del món, d'on procedeix aquesta foto. El segon museu de Maillol, igual o més agraciat que les Tulleries, és la petita vall natal rossellonesa de Banyuls, on l'escultor sempre va voler viure l'altra meitat de l'any, observar, inspirar-se i crear. Al parc de les
Tulleries es contemplen les seves obres, a la vall de Banyuls les seves obres i els seus motius. Són dues belleses molt diferents, els dos pols d’una mateixa cerca que mai no haurien encaixat l'un sense l'altre. El coll de Banyuls no és menys evocador que les Tulleries, si es mira com ho feia Maillol i com es pot fer encara avui.
Tulleries es contemplen les seves obres, a la vall de Banyuls les seves obres i els seus motius. Són dues belleses molt diferents, els dos pols d’una mateixa cerca que mai no haurien encaixat l'un sense l'altre. El coll de Banyuls no és menys evocador que les Tulleries, si es mira com ho feia Maillol i com es pot fer encara avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada