El rastre perdut de Blasco Ibáñez a Menton

Cada dilluns i divendres a les deu del matí un guia municipal compareix a la portalada de la finca buida i condueix les persones que s’hi hagin presentat per seguir la visita guiada als jardins de Fontana Rosa, la propietat de Vicent Blasco Ibáñez a la ciutat francesa de Menton (Costa Blava), on l’escriptor valencià va morir el 1928. És l’única manera d’entrar-hi. Ara és un jardí municipal, en curs de restauració. L’espectacular propietat es troba en lenta rehabilitació, la figura de Blasco Ibáñez no. Ni a França ni al seu país. L’única

rehabilitació, l’única posteritat d’un escriptor és arribar a ser llegit per generacions successives. Tota la resta són cataplasmes. Moltes de les novel.les de Blasco Ibáñez passarien sense gaire arrugues la prova del relleu generacional si es trobessin a les llibreries, reeditades i a l’abast, en comptes de mortes d’èxit.

El ressò mundial d‘aquest autor a un moment donat, la fabulosa novel.la de la seva pròpia vida o l’espectacularitat del seu llegat immobiliari no hi fan res. Blasco Ibáñez ja va ser vist en vida com un “suburbial” i avui no és vist de cap manera. El personatge sempre es va trobar desubicat a tot arreu, excepte en el favor dels lectors a una època determinada. Vicent Blasco Ibáñez va ser una figura gegantina, un personatge tumultuós, exaltat, temperamental, arravatat i exitós. Malgrat tot això, la llista dels seus llibres sona avui amb una gran vaguetat. El coneixement de la seva trajectòria és escassíssim. El blasquisme s’ha pràcticament evaporat.