L'Avinguda Atlàntica s’adapta al traçat sinuós de la platja de Copacabana amb les amples voreres del famós “calçadão”, la calçada que actua centre de gravetat de Rio de Janeiro. El “calçadão” es converteix cada matí en un gran gimnàs ciutadà a l'aire lliure i a la tarda en bulevard de passejada. En canvi, la nit hi despulla els mites amb una brutalitat agra. El top manta de la indústria zoològica hi desplega centaures perfumats, sirenes hormonades, embriacs comuns o de pas, pidolaires acartonats,
pederastes irredents, aprenents de mafiós, badocs atònits, donants de sang imprevistos i astròlegs sense cel, tots plegats sorpresos en algun punt erràtic entre l'amor i la mort, entre el sexe i les bales. Al cap de poques hores, amb la sortida del sol, aquí mateix es desperta el riu fresc del suc de mango acabat d'esprémer, els daus de papaia acabades d'encetar, el cafè acabat de moldre. Però de nit allò que hi raja amb fluïdesa és la droga i la silicona, mentre les armes blanques i les negres reberveren al clar de lluna. Sembla un joc i és una guerra.
pederastes irredents, aprenents de mafiós, badocs atònits, donants de sang imprevistos i astròlegs sense cel, tots plegats sorpresos en algun punt erràtic entre l'amor i la mort, entre el sexe i les bales. Al cap de poques hores, amb la sortida del sol, aquí mateix es desperta el riu fresc del suc de mango acabat d'esprémer, els daus de papaia acabades d'encetar, el cafè acabat de moldre. Però de nit allò que hi raja amb fluïdesa és la droga i la silicona, mentre les armes blanques i les negres reberveren al clar de lluna. Sembla un joc i és una guerra.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada