El corresponsal argentí del diari La Vanguardia publica avui una crònica una mica “festivalera” del Carrusel que caracteritza la gran festa de la verema a Mendoza, la provincía interior fronterera amb Xile, al peu dels Andes, que aplega la meitat dels cellers d’Argentina, cinquè productor vinícola mundial. Jo hi afegiria, pel meu cantó,
que cap altre vinyer d’aquestes dimensions no és tan deconegut i capaç d‘oferir tantes descobertes. S’hi treballen 150.000 hectàrees de vinya, més que a cap denominació d’origen espanyola, si exceptuem el vell lideratge de Castella-la Manxa. Les dimensions concorden amb la immensitat del paisatge, amb les magnituds del Nou Món. L’Argentina és el vuitè país més extens del planeta.
Al moment de la caiguda dels preus de la terra a l’Argentina, un dels primers productors estrangers a aprofitar la ganga va ser Codorniu, el 1999. Amb una inversió de 14 milions d’euros va comprar 306 hectàrees a Mendoza, va construir-hi la bodega Sèptima i destina les tres quartes parts de la producció als Estats Units i Canadà, tot aprofitant la gran desigualtat entre el dòlar i el peso. Freixenet s’hi va decidir el 2003, amb una inversió de 2 milions d’euros i la compra de 371 hectàrees a Mendoza, també com a trampolí cap al mercat nord-americà.
Comprar terra a l’Argentina per part de capitals estrangers s’ha convertit en negoci fàcil des de les privatitzacions de l’era Menem, la devaluació del peso a una tercera part del seu valor en relació al dòlar el 2002 i la crisi nacional del “corralito”. Els autors del llibre Tierras S.A., crónicas de un país rematado, Andrés Kilpphan i Daniel Enz, diuen que amb l’equivalent del preu d’un pis a qualsevol ciutat europea es poden adquirir a la pampa fèrtil de la província de Buenos Aires 200 hectàrees i a Mendoza 20 hectàrees de vinyer, a Catamarca 33.000 hectàrees àrides per a ramaderia i oliveres i a la Patagònia 17.500 hectàrees de pastura.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada