Vint-i-sis dies després de passar la frontera amb l’èxode republicà espanyol, Antonio Machado moria a l’hotel Bougnol-Quintana de Cotlliure el 22 de febrer del 1939, Dimecres de Cendra. Tenia seixanta-quatre anys. Dintre de la senzillesa vocacional del poeta, la seva sepultura a Cotlliure s’ha convertit, després de no poques peripècies i polèmiques, en un memorial dels republicans que van creuar derrotats la frontera. El destí va voler que Machado i els familiars que l’acompanyaven acabessin a l’atzar a una diminuta localitat costera rossellonesa carregada d’història, on ell i la seva mare moririen poc després, executats per les penalitats de l’èxode i
l’amargor de la desfeta. Crec sentir de nou l’hàlit de tot allò cada vegada que retorno a Cotlliure. A cada visita a la tomba de Machado em sembla més que allí hi ha alguna cosa també meva i que els ideals de la seva època s’assemblen molt als d’avui.
l’amargor de la desfeta. Crec sentir de nou l’hàlit de tot allò cada vegada que retorno a Cotlliure. A cada visita a la tomba de Machado em sembla més que allí hi ha alguna cosa també meva i que els ideals de la seva època s’assemblen molt als d’avui.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada