El 28 de desembre del 2007 vaig publicar a El Periódico aquest article, que ara recupero aquí:
Només la meva escassa família porta el mateix cognom que jo. Per això m’ha sobresaltat veure’l associat aquests dies als titulars dels diaris amb un sanguinari torturador de la dictadura militar argentina que acaba de morir a Buenos Aires, als 66 anys. Hector Febres (sense l’accent agut a la
segona “e” del cognom) va ser trobat mort, amb indicis de cianur a la sang, quatre dies abans que es pronunciés la sentència pels seus crims contra la humanitat comesos al centre de detenció i “desaparició” de l’Escola Mecànica de l’Armada (ESMA) de Buenos Aires durant el règim militar que va enfonsar el país del 1976 al 1983. Es tractava d’una de les primeres sentències contra militars repressors argentins després de l’anul.lació el 2003 de la lleis de perdó.
La tèrbola mort de Febres ha estat interpretada com un avís amenaçador contra la revisió judicial de l’amnistia que havia afavorit fins ara molts genocides de la seva mateixa mena durant la dictadura. Els supervivents de les tortures aplicades per Héctor Febres a l’ESMA el descriuen com particularment acarnissat, amb una reputació sinistra. Pesaven contra ell tres-centes denúncies, tot i que només havia estat jutjat per quatre casos de segrest i tortures.
Per similitud aproximativa del cognom, fa temps que segueixo amb una certa repulsió el rastre esperpèntic de l’ara difunt Héctor Febres, com també de l’expresident equatorià León Febres Cordero o de l’arquitecte barceloní Xavier Fabrés, sense anar més lluny de les variants possibles d’una sola lletra del cognom. No puc dir que la desaparició d’Héctor Febres m’hagi entristit. Mai m’havia sentit tan salvat per un simple accent agut.
Estem agermanats, el cognom matern de l’almirall Massera, era Padula i per si això fos poc, hi ha un tal Capitán de Navío Padula, no m’en recordo del seu nom, processat tanmateix, per crims de lesa humanitat. Cada vegada que surten amb els noms complerts a la premsa escrita, em pita l’alerta de Google, i per a més inri, el meu pare va esser durant tota la seva vida “Maríno mercante”. Va morir als 96 anys a l’any 2003. Per això tremolo devant del cas en que algú de la seva edat que encara visqui, pugui associar-els-hi...Per sot el vell ja es mort, pero cada vegada que els veig a la premsa, em cago en la puta mare que els va parir a tots dos.
ResponEliminaNi la ortografía em salva a mi d’aquests dos malparits...
ResponElimina