La nova Filmo obre i se n’esperen miracles

El nou edifici de la Filmo

Després de rodar per mitja dotzena d’ublicacions al llarg de Barcelona durant les últimes dècades i de superar les vicissituds inesperades de les obres de construcció del nou edifici, la nova Filmoteca de Catalunya ha anunciat la inauguració el 19 de febrer. No es tracta només d’un equipament cultural, sinó de “l’últim salvavides” de

l’anomenada Illa Robador, al Raval Sud, l’antic Barri Xino, una de les zones més castigades de la ciutat que continua marcada per la misèria dels infrahabitatges, la delinqüència i la prostitució.

El nou equipament cultural ha de contribuir a solucionar la degradació del lloc, un objectiu que no han aconseguit tots els altres equipaments culturals que es concentren al Raval: el Gran Teatre del Liceu, el CCCB, el MACBA, la Virreina, la Biblioteca de Catalunya, el Centre d’Arts Santa Mònica o l’Institut d'Estudis Catalans.

Al Raval s’hi han fet alguns pisos nous, s’hi ha obert una rambla amb hotel de quatre estrelles, s’hi han habilitat espais d’oficines, però el problema de fons i les seves derivacions continuen intactes perquè no depenen només de l’urbanisme. El gran pol d’atracció cultural de la ciutat conviu amb la misèria, no la resol.

De moment, la nova Filmo ofereix al flamant edifici de l’arquitecte Josep Lluís Mateo dues sales de projeccions, una sala d’exposicions temporals, una biblioteca del cinema, llibreria i cafeteria. L’adreça oficial és a la plaça Salvador Seguí, el sindicalista que va caure asassinat el 1923 prop d’allí, al xamfrà del carrer de Sant Rafael i el de la Cadena. L’adreça real és al carrer Robador, encara avui de mal nom. Aquest és el problema. La Filmoteca no en té cap culpa, benvinguda sigui.