Fotos amb història (9)

Al Cenacolo de Santa Apol.lònia

Als moments de saturació d'obres mestres a Florència, m’asilo en silenci al Cenacolo de Santa Apol.lònia, com en aquesta foto feta el 12 de maig del 2009, gràcies a la pista que em va facilitar el professor d'història de l'art Joaquim Garriga sobre la joia amagada en ple centre de la ciutat, a dos carrers de distància de la saturada Galleria dell'Academia amb el seu cèlebre David de Miquel Àngel, l’autèntic. El Cenacolo de Santa Apol.lònia
és un d'aquells punts que han quedat fora dels circuits massius per raons incomprensibles, però benvingudes per la calma i la sensació de descoberta que procuren als qui ens agrada sortir del rengle de tant en tant.

L'antic refectori conventual, de visita pública però escassa, es veu presidit per un fresc de la Santa Cena pintat per Andrea del Castagno amb quantitat d'astúcies òptiques destinades a subratllar l'efecte de perspectiva, un recurs amb el qual els pintors renaixentistes jugaven il.lusionats com un pàrvul amb sabates noves. El fresc forma part de les millors obres de la ciutat, però allò que el distingeix de la resta són les cadires col.locades al davant per poder contemplar-lo amb comoditat, en una atmosfera encalmada i solitària. Això a Florència és un fet extraordinari, una excepció absoluta. Ha convertit el Cenacolo de Santa Apol.lònia en un dels rars llocs del qual se'n surt descansat, pacificat, alleugerit. Si com a mostra suprema d'excepcionalitat hi deixessin fumar un havà, es convertiria en absolutament paradisíac.