|
Davant d'un quiosc italià |
Mantinc
el vici d’embadalir-me amb una certa morositat davant dels
quioscos, vistos com un termòmetre de la vitalitat pública i la
pluralitat d’interessos de cada indret. A alguns països els quioscos
apareixen com uns esquelets rosegats. A d’altres, en canvi, com en
aquesta foto feta a la Toscana l’abril del 2011, vessen de portades de
colors i titulars rutilants que titil.len com arbres de Nadal amb els
llums encesos per oferir petits
regals a la meva curiositat. Si és així,
n’acostumo a sortir carregat de diaris i revistes, a les pàgines dels
quals hi rastrejo no sé quantes sorpreses
estimulants. Poden ser anàlisis crucials de l’actualitat o petites
anècdotes que potser la il.lustren encara més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada