Estan privatitzant el consum de vi

L’operació de sofisticar la imatge del vi i convertir-lo en moda elitista a preus prohibitius respon a una idea molt simple: produir menys i guanyar-hi més. El perdedor de l’operació és la gent, el costum de beure vi dintre de la dieta diària de totes les classes socials.  El vi ha perdut la batalla de la quotidianitat. Els productors comencen ara a alarmar-se per la rapacitat de la tendència, com quasi totes les que responen exclusivament a la “lògica” dels

mercats. Fan tard, perquè la tendència que han imposat amb la seva la política de preus s’ha consumat: hem passat de 80 litres a 18 de mitjana anual de consum de vi per persona al conjunt d’Espanya, malgrat que la producció del país sigui de 40 milions d’hectòlitres anuals: tercer productor mundial, tercer exportador i primer en extensió de vinya plantada (1’1 milions d’hectàrees).

El vi elitista es defensa tot sol i té molts mecanismes de promoció, gràcies als marges de benefici que proporciona. En canvi, la defensa de l’honradesa del vi de cada dia necessita ser reclamada. El seu marge de benefici rau en l’àmplia difusió i aquesta s’ha vist arrasada per una determinada política comercial, per la fil.loxera dels preus, per la sofisticació mal entesa, pel fals luxe.