Es cou una altra xiulada real i reial

Els reis a la llotja de Mestalla durant la xiulada

Arran de la final de la Copa del Rei de futbol el maig del 2009 al camp neutral de l’estadi valencià de Mestalla entre l’Athletic de Bilbao i el FC Barcelona, els 52.000 seguidors bascos i catalans que l’omplien es van sumar en la xiulada més sonora i multitudinària que es recorda contra l’arribada dels reis Joan Carles i Sofia a la llotja presidencial i la interpretació de l’himne nacional espanyol just abans de començar el partit. Les

dimensions del fet van portar cua. El maig vinent es tornen a enfrontar els dos mateixos equips en la final de la mateixa competició, presidida tradicionalment pels monarques. S’ha començat a parlar profusament de la reedició de la xiulada.

El periodista de COMRàdio Sergi Mas ha ironitzat per escrit a Twitter: “Val més que hi vagi l'Urdangarin, a la llotja de la final: és basc i va jugar al Barça. Ovació assegurada"...

Ironies a banda, em pregunto com solventaran aquest cop la situació. Els reis estan curats d’espants i aquestes coses formen part de l’ofici, però per a la resta d’espanyols sentir xiular l’himne de manera tan massiva per part de bascos i catalans no deixa de furgar en la ferida.

Els seguidors que acudeixen als estadis no s’avenen a raons protocolàries ni a sensibilitats raonables. Hi van a expressar-se massivament, com no poden fer a gaire altres llocs. La xiulada també forma part dels seus sentiments reals. Una manera de mostrar intel.ligència cívica per part de tots plegats seria no sotmetre’ls com si res a la situació de la qual se’n coneixen els resultats per endavant.