Condemnat per una “casta de buròcrates al servei de la venjança institucional”

Baltasar Garzón a l'entrada del tribunal

El poder judicial s’escuda en l’idioma codificat que només ell domina per justificar amb les lleis a la mà la condemna a onze anys d’inhabilitació i l’expulsió de la carrera judicial del jutge Baltasar Garzón, culpable d’autoritzar les escoltes telefòniques de les converses entre els empresonats per un cas de corrupció i els seus advocats. Ningú no ho entendrà. El Tribunal Suprem que ha dictat la sentència potser pensa que no cal que se l’entengui, només que se l’acati. Podrà omplir milers de pàgines amb les seves raons, però

ningú no l’entendrà, i això és el pitjor que li pot passar a una justícia democràtica. No només no s’entendrà la seva sentència, sinó que molts la consideraran tremendament discutible i probablement parcial, i això continua sent el pitjor que li pot passar a una justícia democràtica. El Tribunal Suprem espanyol s’ha cobert de glòria.

Una de les primeres reaccions, entre els milers que es produiran, ha estat la de l’ex Fiscal Anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, amb paraules duríssimes als micròfons de la Cadena Ser: “A partir de un tribunal que es nulo, de una sentencia que carece de fundamentos rigurosos y la culminación de una venganza institucional, es un día para estar abochornado. El Supremo es un tribunal arrodillado a la corrupción que representa Gurtel; hoy es un día de vergüenza para el sistema democrático, judicial y para el Tribunal Supremo. Nunca podrán perdonar a un juez como Garzón, que ha ordenado la detención de Pinochet, que ha girado 180 grados la justicia universal, que ha puesto en marcha los mecanismos de la persecución de la delincuencia financiera, que ha hecho frente como nadie al terrorismo de Estado de los GAL o que ha impulsado como nadie lo que ahora estamos viviendo como el final del terrorismo de ETA”. 

Jiménez Villarejo ha afegit que els jutges del Suprem són una "casta de burócratas al servicio de la venganza institucional. Esta sentencia es un balón de oxígeno para la corrupción imperante en España y una coerción expresa a cualquier magistrado que decida acordar un sistema de investigación legítimo como son las escuchas telefónicas. Es una tragedia para la magistratura, para el poder judicial y para el sistema democrático”. Segons Jiménez Villarejo, la sentència "es sesgada, errónea y con una profunda maledicencia. Defendiendo al juez Baltasar Garzón estamos defendiendo los derechos humanos del atropello del Tribunal Supremo, que no es digno de llamarse ni supremo ni tribunal”.