Pàgines

7 de gen. 2012

Les illes Formigues: un arxipèlag sentimental

Les illes Formigues
La importància de les illes Formigues no es troba damunt la seva reduidíssima superfície rocosa i cantelluda, sinó dintre de l'ull dels habitants de Palamós, Mont-ras i Palafrugell que no podrien imaginar l'horitzó marí quotidià sense aquesta senya central de referència visual i afectiva. Per a ells la ratlla euclidiana del confí del mar no ha estat mai un desert, sinó l'amfiteatre centrat per la silueta familiar que designen com l'illa, en singular. Les Formigues són un emblema identitari
d'aquesta costa, un petit mite irrenunciable, una pedra miliar que no té necessitat de gegantismes ni truculències tel.lúriques. 
Les estrictes dades materials, històriques o legals passen a un segon terme davant del protagonisme sentimental. Seria impossible que haguessin estat mai habitades, per manca d'espai a peu pla, així com de vegetació terrestre i de fonts d'aigua. Fins i tot resulta ben dubtós que l'almirall Roger de Llúria hi desembarqués ni hi passés la nit arran de la cèlebre batalla de les Illes Formigues de l'estiu del 1285, com escriu el cronista Ramon Muntaner. 
Surant en la mar com boies roqueres, el diminut l'arxipèlag granític està integrat per l'Illa Grossa (també anomenada sa Trona o Formiga Gran), l'Illa Plana o sa Planassa (la rugositat del rocam pelat anul.la les virtualitats de la planúria) i els illots encara més reduïts de sa Corba, s'Escuit Llagoster i es Furió de Fora. Moltes de les seves raconades reben noms ancestrals que fins fa poc eren familiars i que potser seran aviat una mera curiositat toponímica: sa Roca Nerera, sa Llosa del Vapor, sa Creu de l'Illa, sa Roca de la Sardana, es Concagats, ses Lloses de Llevant i de Ponent, es Corral de l'Illa, es Freu, etc. 
La silueta de les Illes Formigues es va veure desfigurada el 1982 per la instal.lació d'un far balisa de disseny funcionarial al cim de l'Illa Grossa. La torreta de catorze metres, alçats sobre una caseta d'obra de color blanc, hagués pogut ser imaginada amb una mica més d'enginy paisatgístic. També s'hi va habilitar al mateix moment un petit embarcador per als empleats de manteniment de l'aparell. 
Malgrat l'absència de vegetació terrestre, les Formigues són un habitat privilegiat de moltes espècies i punt predilecte d'una variada quantitat d'aus, entre les quals les gavines, mascarells, baldrigues, xatracs i corbs marins. La tradicional abundància de peix fa avui de mal assegurar, malgrat que successives generacions hàgim posat els ulls en blanc davant les llagostes de l'illa o almenys davant d'una fregida humil i deliciosa de peixi minuti acabat d'agafar, com ara serrans, julívíes, gòbits, gerrets i molls de roca, si no podíem atrapar un nero, una escórpora, un corball, un congre o un vol de sards. 
La jurisdicció territorial sobre les Formigues per part de Palamós, Palafrugell i Mont-ras (municipi interior amb simbòlica franja costanera, independitzat de Palafrugell el 1858) és un embolic secular que potser algun dia es resoldrà, igual com el debat sobre la reglamentació d'usos de la Reserva Marina d'Interès Pesquer, per tal que el peix de l'illa no faci la mateixa fi que el seu corall.

Descobrir, setembre 2010



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada