L’altre escàndol de la fallida de Spanair

La manera indigna com l’aerolínia catalana Spanair es va declarar en fallida i va deixar a terra els passatgers que havien pagat el bitllet no ha de servir de cortina de fum d’un altre fet gravíssim: la fi del somni del flamant aeroport de Barcelona, ampliat el 2009, com a nus de connexions internacionals. És a dir, la fi del somni d’un aeroport internacional a Barcelona, per culpa de l’obstinació del govern de Madrid a no privatitzar o liberalitzar la companyia pública de gestió de tots els aeroports AENA, amb la convicció que això
demostraria que el Prat és més competitiu internacionalment que Barajas. És a dir, la fi del somni de Barcelona com a capital internacional, mentre Madrid pugui impedir-ho.

El flamant aeroport ampliat de Barcelona continuarà sent un simple baixador de turistes low cost, no la indispensable eina de creixement de Catalunya dotada de connexions ràpides amb els centres mundials d’activitat econòmica. La primera companyia de l’aeroport de Barcelona per nombre de viatgers és actualment Vueling (7’7 milions anuals), seguida per l’extinta Spanair (4’4), Ryanair (3’4), Easyjet (2’4), Air Europa (1’5) i Iberia (1’4). La companyia espanyola de bandera només apareix en sisè lloc, a un aeroport nou de trinca condemnat per AENA al sucursalisme local.

Alguns s’han apressat a acusar l’últim govern tripartit de la Generalitat de finançar una aerolínia catalana com Spanair per ocultar la incapacitat política de fer entrar en raó el govern central, que és el nus indefugible de la qüestió. Precisament el director general de Ports, Aeroports i Costes d’aquell govern de la Generalitat, Oriol Balaguer, acaba de publicar un llibre en el qual analitza el dilema, titulat Catalunya, més enllà dels núvols: una proposta per recuperar el creixement econòmic. Va ser presentat l’11 de novembre a l’IESE pel conseller Mas-Collell, en un intent de repetir la trobada del 2007 a la mateixa institució del sector empresarial català per tal de pronunciar-se a favor d’un aeroport internacional a Barcelona.

Els que acusen l’anterior govern tripartit de la Generalitat d’ingenuïtat en la compra de Spanair, pensen potser que l’actual aconseguirà del govern absolut del PP més racionalitat aeroportuària?