Josefina Matamoros |
A la data exacta de complir l’edat reglamentària, el 17 de gener es va jubilar de la direcció del Museu d’Art Modern de Ceret la dona que ha fet el miracle de convertir un equipament cultural d’aquestes característiques a un petit municipi de 7.000 habitants en l’establiment públic més visitat de tot el Rosselló, un cas extraordinari de projecció internacional del patrimoni local, sense caure en deliris de grandesa ni tampoc de petitesa. Tot museu és sobretot una idea, més que una suma d’obres. És sobretot una il.lusió, de vegades recompensada amb bellesa i èxit, si s’hi aboca la intel.ligència, l’ambició i la
tossuderia necessàries, ja sigui a escala metropolitana o local.
Nascuda a Godall (Montsià) el 1947 i emigrada als set anys al Rosselló, Josefina Matamoros es va llicenciar a la Sorbona el 1970 en Hispàniques, el 1979 en Filosofia a la Facultat parisenca de Vincennes i es va doctorar el 1981 a la Universitat de Pau amb una tesi sobre el Rosselló vist per Josep Pla.
Del 1978 al 1986 va dirigir l’innovador Centre de Documentació i Animació de la Cultura Catalana obert per l’ajuntament de Perpinyà. D’aquí va fer el salt a la direcció del museu de Ceret, que ella va transformar en un nou edifici, a un punt presidencial del centre urbà, inaugurat pel president Mitterrand el 17 de desembre de 1993.
El seu nom va sonar a continuació per a la direcció del Museu Picasso barceloní, del MACBA i del MNAC, precisament al salons del qual li van imposar el 1999 la Creu de Sant Jordi. El reconeixement es va quedar en honorífic.
Tot i que Matamoros conserva el càrrec del vice-presidenta del Consell Econòmic i Social del Llenguadoc-Rosselló i de directora del Museu de Cotlliure, ningú no dubta que el Museu de Ceret és una obra seva i que sense ella no serà fàcil conservar el llistó allà on l’ha deixat, el dia mateix de l’edat de jubilació estipulada.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada