El molí d’en Cassanyes, una llarga cadena familiar

Sebastià Frère i un servidor al molí d'en Cassanyes

L’extensa finca del vell molí d’en Cassanyes, a Sureda (Rosselló), ha conegut fins avui mateix un continu relleu generacional. Durant les últimes tres generacions s’ha convertit en el centre d’operacions de l’escultor Enric Frère, dels seus fills ceramistes i pintors Daniel i Sebastià Frère i ara també de l’activa néta vinyataire bio Isabel Frère. Els documents conservats ja parlen d’aquest molí el segle XIV, tot i que el nom hagi canviat per les successives herències dintre, fins que el segle XVIII Anna Cassanyes va incorporar-lo al seu patrimoni per aliança i els seus néts a la família Frère, cognom francesitzat a partir de l’originari occità Frayre. 

Amagat entre les poblades arbredes que donen nom a aquest municipi del vessant nord de l’Albera, el

molí d’en Cassanyes és una àmplia propietat d’antics hisendats que aplegava tres molins de farina i dos molins d’oli, a més dels habitatges dels masovers, cortals, vinyes i cellers. La casa principal s’aboca a una bassa de dimensions d’autèntic estany, solcada per ànecs collverds i algun ratpenat, a l’ombra de dos plataners bicentenaris, amb l’abundància d’aigua i la vitalitat vegetal i faunística que caracteritzen aquest cantó de l’obaga de l’Albera. 

Enric Frère va rebre el molí en herència dels seus pares l’any 1925 i va prosseguir-ne la rehabilitació gradual. Tot i que treballava com a professor de castellà a Perpinyà, s’estimava més definir-se per l’activitat d’escultor, ceramista i activista cultural. Casat amb Rafaela Pons, filla del poeta Josep Sebastià Pons, va deixar un testimoni de valor excepcional sobre la vida de l’escultor banyulenc Aristides Maillol en el seu llibre Conversations de Maillol, editat a Ginebra 1956 i encara avui de referència obligada, fruit de l’admiració, la sensibilitat i els freqüents contactes d’Enric Frère a la veïna Banyuls amb Maillol i de les estades d’aquest al Molí d’en Cassanyes. La celebritat mundial de Maillol va portar Enric Frère a situar sempre en un voluntari segon pla la seva pròpia persona i la seva obra artística. 

Enric Frère va morir el 1986, als 78 anys. Els seus fills Daniel i Sebastià Frère Pons, nascuts a Perpinyà, van instal.lar-se des del 1973 al molí familiar per dedicar-se a la ceràmica artística, amb exposició i sala de vendes. Després de la desaparició del germà gran Daniel, avui Sebastià Frère és un reconegut ceramista i pintor. El 2008 va protagonitzar l’àmplia exposició titulada “Aigües” al Palau de Congressos de Perpinyà i el 2011 una altra amb teles de gran format al Centre d’Estudis Catalans de París, vinculat a la Sorbona. El seu taller i centre d’activitat sempre ha estat, encara avui, aquest Molí d’en Cassanyes. 

El nou relleu generacional ha vingut donat amb un altre tipus d’activitat per part d’Isabel Frère, filla de Sebastià i besnéta del poeta Josep Sebastià Pons. Després d’abandonar la carrera de professora de francès per a estrangers, des del 2007 s’ha abocat a la viticultura bio a les vinyes de la finca i dels voltants. Utilitza pràctiques innovadores que en realitat signifiquen recuperar la qualitat de les més antigues i prescindir d’algunes “innovacions” de les últimes dècades, com el sofre per combatre determinats microorganismes, els llevats industrials o la quantitat de sulfits. 

De moment suma 9 hectàrees plantades a diferents parcel.les de la zona, tant al molí d’en Cassanyes com als municipis alberencs veïns de la Roca d’Albera, Sant Andreu de Sureda (a la zona coneguda per Negabous) i Sant Genís de Fontanes, a un tir de pedra de les mítiques “vinyes verdes vora el mar” de Banyuls, Portvendres i Cotlliure. El seu vi negre, rosat o blanc es comercialitza amb el nom de Le Scarabée (L’escarbat), derivat del motiu iconogràfic d’un amulet egipci que la seva àvia va regalar-li. Diu que una cosa és estimar els insectes i una altra de molt diferent els insecticides... 

Les vinyes d’Isabel Frère, algunes recuperades de l’abandonament, es componen sobretot de cepatges locals com garnatxa, macabeu i carinyena, amb molt poc syrah. Es llauren a cavall amb l’arada anomenada “dental”, per la forma de dent que obre i oreja l’àrida terra pissarrosa de la comarca. Antigament aquest treball era assegurat per mules, ara per cavalls preparats que determinades empreses lloguen als vinyataires en prestació de serveis. Naturalment, es veremen íntegrament a mà, de mitjan agost a finals de setembre. 

Isabel Frère acaba d’estrenar el seu propi celler de vinificació a Sant Andreu de Sureda, després dels primers anys en arrendament a Argelers. I també compta fer-se el seu propi racó al Molí d’en Cassanyes, dintre d’una llarga cadena familiar variada però constant.

Alberes, tardor-hivern 2011