A la platja de la Barceloneta |
31 de gen. 2012
Fotos amb història (3)
Sóc un tangògraf, dispenseu
Quan una amable redactora de l’editorial barcelonina RBA va escriure el resum de la contraportada del llibre De Carlos Gardel al tango electrónico, va qualificar-lo de “tangografia”, per definir-lo d‘alguna manera. Arran d’aquell quart llibre meu sobre història del tango –més en particular sobre el tango argentí a Catalunya i Espanya— em van convertir en una cosa tan horrorosa com un “tangògraf”.
Els seguidors del flamenc, que acostumen a tenir molta gràcia en el seu llenguatge, van estrafer el nom dels estudiosos anomenats “flamencòlegs” en “flamencòlics”. No m’agradaria ser un “tangòlic”, ni tan sols un “tangògraf”. Es digui com es digui,
29 de gen. 2012
El dol i el deute de Marcèvol
El priorat de Marcèvol |
Va aixecar suspicàcies que una suposada “comuna de hippies” comprés el 1976 l’abandonat priorat romànic de Marcèvol, prop de Prada de Conflent, comencés a restaurar-lo amb les seves pròpies mans i s’instal.lés a viure al poble. Les suspicàcies es van esvair al cap de pocs anys, a la vista de la feina feta. Avui Marcèvol és una dinàmica realitat: el priorat restaurat i l’hostalatge per a tota mena de cursos, festivals i alguns concerts del Festival de Prada. Dues d’aquelles mans que van dur a terme la restauració eren les de la jove
L’altre escàndol de la fallida de Spanair
La manera indigna com l’aerolínia catalana Spanair es va declarar en fallida i va deixar a terra els passatgers que havien pagat el bitllet no ha de servir de cortina de fum d’un altre fet gravíssim: la fi del somni del flamant aeroport de Barcelona, ampliat el 2009, com a nus de connexions internacionals. És a dir, la fi del somni d’un aeroport internacional a Barcelona, per culpa de l’obstinació del govern de Madrid a no privatitzar o liberalitzar la companyia pública de gestió de tots els aeroports AENA, amb la convicció que això
No és actriu de cinema, és la presidenta d’Europa
Helle Thorning-Schdmidt |
Helle Thorning-Schdmidt no és actriu de cinema, és la primera ministra social-demòcrata de Dinamarca i presidenta de torn de la Unió Europea durant el primer semestre del 2012. Als 44 anys, el setembre de l’any passat va guanyar les eleccions al seu país i va retornar els social-demòcrates al govern danès després de deu anys
28 de gen. 2012
Eduard Puig Vayreda es creu "incidental"
Fa temps que sostinc públicament que un dels escriptors més fins de
l’Empordà actual –si més no de l’Alt Empordà-- és Eduard Puig Vayreda,
una afirmació que incomoda l’interessat, vulnera el cànon acadèmic,
contradiu les llistes de best-sellers i desafia les jerarquies
convencionals. Si torno a afirmar-ho no és per fer-me l’original –una de
les poques temptacions que no he tingut quasi mai (vegeu el post següent)— sinó perquè acabo de llegir el seu últim llibre Escrits incidentals (Brau Edicions,
Fotos amb història (2)
Als lavabos del Saló Diana |
Tothom ha sucumbit alguna vegada a la dèria de la suposada originalitat, sobretot quan ha tocat moltes tecles. L’any 1978 col.laborava al programa de TVE Catalunya “Tot art”, dirigit per Joan Anton Benach. Vaig fer-hi un reportatge sobre la sala de ball aleshores tan activa del Saló Diana. A una de les seves dependències més característiques, en aquesta postura, vam gravar l’entrevista amb el cronista de la nit Julià Peiró. No recordo si la seqüència es va emetre, juraria que no. Alguna cosa em sona d’una esbroncada. La foto és de Jaume Mor, que corria força per allà.
27 de gen. 2012
Messi té un tango fet a Barcelona
El cronista Joan de Sagarra es preguntava el 22 de gener a La Vanguardia
si Leonel Messi ha merescut alguna cançó a Barcelona i instigava a
que li componguin. Sí que l’ha merescuda, concretament el tango "Més que un crack" que es
pot escoltar en aquest video. El va compondre el 2008 el bandoneonista
argentí resident a Barcelona Marcelo Mercadante, per encàrrec de la
revista Sons del Mediterrani, amb lletra de Pablo Marchetti. El
vaig sentir interpretat en viu pel jove cantant de tangos Rodrigo
Flores. La lletra barreja paraules dels ambients populars barcelonins.
M’imaginava que el tema tindria més ressò del que ha tingut fins ara.
Fotos amb història (1)
A la Plaça Roja de Moscou |
Del 1988 al 1990 vaig viatjar sovint amb el fotògraf Xavier Miserachs per elaborar els nostres llibres Les altres capitals, Passeig de mar i Metros i metròpolis. El primer ens va portar a Sant Petersburg (encara es deia Leningrad), Colònia, Milà i Montpeller. El segon per tota la costa catalana, del delta de l’Ebre a Cotlliure. Amb el tercer vam fer la “volta al món en metro”, atès que vam descriure els metros de Berlín, Budapest, el Caire, Caracas, Lilla, Londres, Madrid, Mèxic DF, Moscou, Nova York, París, Singapur, Tòquio, Vancouver i Washington.
El millor de tot aquells viatges va ser la seva amistat, la seva companyia, la seva conversa durant les nombroses hores vacants que ens deixava la feina a qualsevol racó de món. Hi vaig aprendre molt sobre dues agudeses importants: l’art de mirar i l’art de la sobretaula.
Sempre vam fer la feina plegats, alhora, no pas cadascú per la seva banda, segurament perquè valoràvem la companyia. De vegades ell s’embadalia llarga estona davant d’un escenari que a
26 de gen. 2012
Tal dia com avui Franco conqueria Barcelona
El dictador |
Barcelona va ser ocupada per les tropes de Franco sense resistència militar ni civil el dijous 26 de gener del 1939. "Per una ciutat, Madrid, que va ser defensada tenaçment, n’hi ha haver tres, Màlaga, Bilbao i Barcelona que no ho van ser", escriu Michael Alpert al llibre El ejército popular de la República 1936-1939 (Ed. Crítica, Barcelona 2007).
La magnitud i la rapidesa de la retirada republicana van sorprendre el propi Franco. Tan sols cinquanta dies, del
La magnitud i la rapidesa de la retirada republicana van sorprendre el propi Franco. Tan sols cinquanta dies, del
25 de gen. 2012
Josefina Matamoros deixa la direcció del Museu de Ceret
Josefina Matamoros |
A la data exacta de complir l’edat reglamentària, el 17 de gener es va jubilar de la direcció del Museu d’Art Modern de Ceret la dona que ha fet el miracle de convertir un equipament cultural d’aquestes característiques a un petit municipi de 7.000 habitants en l’establiment públic més visitat de tot el Rosselló, un cas extraordinari de projecció internacional del patrimoni local, sense caure en deliris de grandesa ni tampoc de petitesa. Tot museu és sobretot una idea, més que una suma d’obres. És sobretot una il.lusió, de vegades recompensada amb bellesa i èxit, si s’hi aboca la intel.ligència, l’ambició i la
El cas Millet i "l’omertà" catalana
Fèlix Millet |
L’escàndol del cas Millet, el qual va esclatar arran del primer escorcoll al Palau de la Música el 23 de juliol del 2009, no és només que l'encausat continuï en llibertat després d’estafar pressumptament a la institució 35’3 milions d’euros, segons xifres de l’Agència Tributària, dels quals 5’9 milions potser haurien anat a parar a tracés d’ell a Convergència i Unió en comissions il.legals de fins el 4 % abonades per la constructora Ferrovial per les obres públiques que li eren adjudicades pel govern d’aquesta coalició a la Generalitat durant l’etapa pujoliana.
L’escàndol del cas Millet és que continuïn dient que serà molt difícil saber la veritat i que val més no intentar-ho. Ja es ben curiós que s’acabi de publicar el llibre
24 de gen. 2012
L’emiressa no està trista
Els emirs al palau de l'Elisi |
La presidenta de la Quatar Foundation que paga 30 milions d’euros per temporada durant cinc anys al FC Barcelona per posar el nom a la samarreta dels jugadors es l’emiressa Mozah Bint Nasser Al-Missned, una de les tres consorts simultànies i única que l’acompanya en públic de l’emir Hamad Bin Khalifa Al Thani, al poder des del 1995 després d’enderrocar el seu pare. Ha donat set fills dels vint-i-quatre oficialment reconeguts que té el monarca, l’hereu designat del qual és el segon de l’esmentada emiressa.
L’emir va fundar l’any 1996, amb una inversió inicial de 150 milions dòlars, la cadena de televisió Al Jazeera, a la qual el president
L’emir va fundar l’any 1996, amb una inversió inicial de 150 milions dòlars, la cadena de televisió Al Jazeera, a la qual el president
23 de gen. 2012
El molí d’en Cassanyes, una llarga cadena familiar
Sebastià Frère i un servidor al molí d'en Cassanyes |
L’extensa finca del vell molí d’en Cassanyes, a Sureda (Rosselló), ha conegut fins avui mateix un continu relleu generacional. Durant les últimes tres generacions s’ha convertit en el centre d’operacions de l’escultor Enric Frère, dels seus fills ceramistes i pintors Daniel i Sebastià Frère i ara també de l’activa néta vinyataire bio Isabel Frère. Els documents conservats ja parlen d’aquest molí el segle XIV, tot i que el nom hagi canviat per les successives herències dintre, fins que el segle XVIII Anna Cassanyes va incorporar-lo al seu patrimoni per aliança i els seus néts a la família Frère, cognom francesitzat a partir de l’originari occità Frayre.
Albert Camus, el mediterrani
Albert Camus |
L’últim llibre de Michel Onfray es titula L’ordre libertaire (La vie philosophique d’Albert Camus). Furga en la polèmica amb Sartre, els
La Llei de Costes fa nosa
La febre del totxo i la bombolla immobiliària contraataquen, sense haver après cap lliçó de la crisi monumental. Dintre del primer paquet de mesures anunciat pel govern de majoria absoluta del PP hi figura la “revisió a fons” de la Llei de Costes, impulsada el 1988 per la ministra de Medi Ambient del govern de Felipe González, Cristina Narbona, després de dècades d’una impunitat urbanística que salta a la vista a tants indrets.
A aquesta llei reguladora de la franja litoral, servituds de pas i franges de protecció “li tenien ganes” tots els poders fàctics de dreta i d’esquerra,
Tancar televisions o quiròfans
No m’escandalitza que el govern retalli el pressupost de TV 3. Que la tanqui, si vol i si gosa, en un moment en què l’atur bat tots els récords històrics, es situa en un 21 % de la població activa d’Espanya i s’anuncia que arribarà al 23 %, sense comptar que entre els joves aquest índex duplica. Això significa una catàstrofe pública sense precedents, davant de la qual el govern ha arribat a tancar quiròfans, reduir sous i baixar les pensions de jubilació, entre d’altres retallades en múltiples terrenys. Les florents televisions autònomiques
Els gèneres de la violència de gènere
Des de començaments de l’any 2012 ja s’han produït sis morts per violència de gènere a tot Espanya, quatre de les quals a Catalunya. Fa uns mesos vaig publicar sobre aquest tema l’article següent:
A començaments d’aquest més de juliol s’han produït tres assassinats de dones en vint-i-quatre hores per violència de gènere, a mans de les seves parelles o ex parelles, Els crims s’han produït aquest cop a Hernani, Saragossa i Barcelona (al carrer Borrell del barri de Sant Antoni). Situen el total durant la primera meitat de l’any transcorregut en 32 dones assassinades per aquest motiu, 5 de les quals a Catalunya, pràcticament el mateix nombre que el mateix període de l’any anterior. Les estadístiques
Les patacades de Dionís Baró a Cadaqués
Dionís Baró cantant patacades |
Diverses localitats catalanes celebren el 20 de gener l'aplec de Sant Sebastià. És una data generalment favorable, al litoral, a plàcides minves de gener i a tramuntanades radiants i benvolents als redossos. "Per Sant Sebastià, tramuntana a l'Empordà". La dita es va verificar del tot l’últim 20 de gener. Va ser un dia de sol gloriós, esmaltat a partir de migdia per la tramuntaneta.
Al pedrís de l'ermita cadaquesenca de Sant Sebastià, de propietat particular a la falda de la muntanya del Pení, hi puja aquell dia la cobla, s'hi ballen sardanes hivernals desentumidores i s'hi escolten els cants improvisats de les
La segona mort d’Ernest Lluch
El 21 de gener de 2012 Ernest Lluch, assassinat per ETA el 21 de novembre del 2000, hauria complert 75 anys. Fa uns mesos vaig publicar aquest article:
Aquest mes d’abril es compleix el 25 aniversari de la Llei General de Sanitat impulsada pel ministre Ernest Lluch en el primer govern socialista de Felipe González. Va ser la norma més important en la matèria de la democràcia espanyola, un fet diferencial respecte del passat. La nova llei garantia a tots els ciutadans el dret d’accedir de manera igualitària a una sanitat pública moderna i de qualitat, convertida en sector punter i també en important motor econòmic.
La universalització de l’assistència sanitària pública va suposar la incorporació de set milions de
Aquest mes d’abril es compleix el 25 aniversari de la Llei General de Sanitat impulsada pel ministre Ernest Lluch en el primer govern socialista de Felipe González. Va ser la norma més important en la matèria de la democràcia espanyola, un fet diferencial respecte del passat. La nova llei garantia a tots els ciutadans el dret d’accedir de manera igualitària a una sanitat pública moderna i de qualitat, convertida en sector punter i també en important motor econòmic.
La universalització de l’assistència sanitària pública va suposar la incorporació de set milions de
20 de gen. 2012
Descomprimir-se als parcs
Al rapatell del sol als Jardins del Luxemburg |
un raig de sol o la mirada a un clap de verd. Als vagons del metro la gent fa cara de castigada. Les mateixes persones posades en un parc ofereixen
15 de gen. 2012
La “targetada” de Cap d’Any
La pluja d’articles més o menys experts sobre la crisi financera occidental no hauria de restar espai al comentari aparentment més prosaic sobre les petites crisis financeres quotidianes que se’n deriven. Penso en la pujada de tarifes del transport públic barceloní a partir de l’1 de gener. La decisió de la Generalitat i l’Ajuntament en moments com l’actual d’augmentar el preu de la tarja d’abonament per damunt dels anys anteriors i per damunt de l’índex del cost de vida constitueix una opció política que revela una enorme insensibilitat. Mereix el qualificatiu de “targetada” amb
13 de gen. 2012
Se acabó y punto
Un amor profund no es reemplaça. Tot i així conec persones que afirmen amb enorme aplom de depredadors: “L’amor comença, acaba i ja està”.
És el que ve a dir aquesta gran versió de l’inoblidable Arturo “Zambo” Cavero.
12 de gen. 2012
Continuen privatitzant la televisió
Veure néixer la televisió a les cases particulars va representar un dels fenomens més fascinants i addictius de la meva infantesa. Tot i així, ja aleshores semblava suspecte el viu interès del ministre d'Informació del govern de Franco, don Manuel Fraga Iribarne, en escampar televisors subvencionats a tots els centres de reunió social possibles dels pobles i ciutats del país. Aviat ja no va caldre subvencionar-los d'aquella manera.
Actualment, l’operació per afeblir la televisió pública i fomentar la privada no forma part del pla de retallades del PP, sinó del govern anterior de Rodríguez Zapatero, igual com l’imperi de Berlusconi va poder créixer sota la protecció del govern
10 de gen. 2012
Havaneres malgrat tot
Encara vaig conèixer a les tavernes empordaneses els vells cantaires d’havaneres a palu secu, com a molt amb una benèvola guitarra o un acordió. També vaig assistir a algunes de les resurreccions de vells cantaires arraconats que l’incansable Ricard Balil invitava a casa seva per escoltar-los i donar-los a entendre que el seu estil valia més del que es pensaven. Hi vaig copsar en viu que aquell gènere popular tenia una dignitat i una història, dues coses que vaig exposar a continuació en alguns llibres, articles, pròlegs, ponències i seleccions discogràfiques.
9 de gen. 2012
Elogi de la tramuntana
Al coll de Banyuls |
El vent violent s'acostuma a associar amb temporals foscos i dramàtics, com a les novel.les oceàniques de Joseph Conrad o a la tremenda Oda al vent de l'oest de Shelley. En canvi, la tramuntana té la virtut de ser generalment un vent hivernal assolellat i lluminós. És fred,
8 de gen. 2012
No és una crisi, és una estafa
Convertit en una indústria de dimensions desaforades, aquest negoci s’ha preocupat d’adjudicar-se una imatge de prestigi. Ara se’n diu sector financer i ens té agafats pel ganyot. En un retorn als orígens, els últims anys s’ha demostrat, que el negoci financer ha actuat com
7 de gen. 2012
Les illes Formigues: un arxipèlag sentimental
Les illes Formigues |
La importància de les illes Formigues no es troba damunt la seva reduidíssima superfície rocosa i cantelluda, sinó dintre de l'ull dels habitants de Palamós, Mont-ras i Palafrugell que no podrien imaginar l'horitzó marí quotidià sense aquesta senya central de referència visual i afectiva. Per a ells la ratlla euclidiana del confí del mar no ha estat mai un desert, sinó l'amfiteatre centrat per la silueta familiar que designen com l'illa, en singular. Les Formigues són un emblema identitari
El contraban, l'ombra del germà Caïm
El principal acte de contraban va ser col.locar el 1659 una frontera allà on no n'hi havia, seguint únicament l'interès estratègic de la corona francesa i el desinterès de l'espanyola. A partir d'aleshores van començar a sorgir al voltant de la nova ratlla artificial intercanvis clandestins que abans no ho eren, en funció de les variacions de la cotització o del proveïment dels articles de mercadeig i de la regulació del trànsit de les persones a cada època.
El tràfec de conveniència, el contraban, és consubstancial a qualsevol frontera. En el cas de la catalana s'hi va sumar el fet de contrariar la llei natural de les poblacions del sector, a més de veure's sobreposada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)